Els dies m'agobien
Dins la meua capsa gris,
Esperant la primavera
Esperant els primers crits.
Mira, ja arriba la tempesta
La veu que em fa tremolar.
He après a tindre un punt de mira
Fixat sobre el meu cap.
Els meus ulls no em deixen veure
De tant l'odi acumulat,
He perdut tota esperança
De tornar a ser normal...
Sobre el meu cap,
Un punt de mira en el meu cap.