Bany De Culture
Joan Manuel Serrat
El vaig trobar de matinada com un guerrer que va al combat, anava armat d'escombra i pala, mig adormit, mal afaitat. Jo me'l miro, ell em mira, jo me'l torno a mirar, ell, capbaix, va i suspira, jo el convido a pujar. Me la miro i me mira, me la torno a mirar. Enrotllada va i suspira. Tía, -li dic-, puc pujar? Angelet, criatura!, jo li faig maternal, un bon bany de cultura i un de sabó, això et cal. La tia va flipada i té pelas, segur, segueix-li la jugada de l'aigua i del xampú. I amb banys de cultura i rosat gel Moussant el xicot de pell dura, com es va culturitzant! No diré casserola no diré botiquí diré farmaciola i tupí. I aprendràs els pronoms febles, llegiràs en Carner i faràs versos sans reples que rimin d'allò més bé. Ginesta, altra vegada, el bell juny ja s'ensuma!
Ai, xineta, m'agrada l'amor en jaç d'escuma. Anem doncs, a la banyera, visca el sabó i la cultura, i que s'alci la senyera com un farol de nit pura! Jo me'l miro, ell em mira jo me'l torno a mirar. Ens hem enrotllat "la tira", ens liem sense parar... ens veiem sense parar... sens parar...