La Senyora
Guillermina Motta
Senyors, ja n'he fet quaranta i encara estic bona, bona!
Guardo les formes rodones de quan era una xavala
La taula plena de roses omplia de distinció
El convit i recepció que em donava un vell asmàtic
Que a part de ser molt simpàtic, era un xec al portador
Ràpida com una anguila per clixar tontos i xorres
Em vaig vestir de senyora als divuit anyets de vida
Tiro peles a cabassos, fumo i m'agrada el caviar
Em vesteixo com rajà, jalo sempre en bona taula
I quan el Sol obre les ales, just em retiro a clapar
No hi ha lloc de perdició on a mi se'm tanquin portes
Des dels llocs amb les llums mortes fins al cabaret més bo
Avions, trens i vapors, Costa Brava, Benidorm
Palma, Eivissa, Hotel Colón, sempre visc la primera hora
El diploma de senyora l'he fet respectar a tothom!
També sé que la bellesa amb el temps és un engany
I també que el pas dels anys va podrint totes les veles
I quan la naturalesa comenci a pegar-me fort
Tindré un pis, un cotxe gros, el vellet i el talonari
I més peles a l'armari que un gran banc de Nova York