Drapaire (part. Enric Barbat)
Guillermina Motta
Que el món és i serà una porqueria jo ja ho sé
En el 409 i en el 2000 també
Que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats
Desastres i estafats i algun home de be
Però que el segle XX és la disbauxa
Ja no cal negar-ho, doncs no fa cap falta
Vivim tots barrejats com una sopa
I com una tropa tots uniformats
Avui ja no és cap problema ser recte o ser traïdor
Ignorant, savi, lladre, generós o estafador
Tot és igual!, res és millor!
Tan és un burro com un professor!
I si un viu en la impostura o roba per ambició
Tan li fot que sigui metge, pixa-reixes, rei de bastos
Cara dura o polissó
És falta de respecte, és un insult a la raó!
Qualsevol és un mec!, qualsevol un senyor!
Mesclat amb Stravinsky va Sant Jordi i la Cocó
Capone i Napoleó, Carnera i Sant Martí
Exactament igual que en la botiga fosca d'un drapaire
S'ha barrejat la vida i ferida com ocell panxa enlaire
Veus plorar una Bíblia sobre un mostrador
Segle XX de paperassa
Problemàtic i orellut
El que no plora no mama
I el que no roba és que és curt
Tira endavant, sense mirar
Que a la caldera anirem a parar
Si és igual el que treballa nit i dia com un bou
Que el que viu de tots els altres
Que el que mata, que el que cura
O aquell que t'afaita el sou